grup TEATRE SOCIAL

Els alumnes de Teatre social, davant la situació que vivim i el debat que això ens ha originat com a grup, hem decidit iniciar una petita campanya a la qual hem posat per títol #coronapositiva, que cerca compartir a través de xarxes qualsevol manifestació artística (en forma de teatre, filosofia, escriptura, fotografia, pintura...) que ens pugui conhortar, donar nova perspectiva i fer companyia durant aquest període que vivim en què estam reclosos a casa. Perquè creim fermament que, d'això, també en surten coses bones.

I perquè ara, més que mai, és quan la llavor del teatre, de feina en i per a la comunitat, creativa, i d'entreteniment, es manifesta més clara.

Per això, animam tots els alumnes d'aula escènica a participar-hi, enviant també aquestes manifestacions que us vagin sortint: TOT ÉS VÀLID! 

Junts, en sortirem abans!

VISIÓ

per Elena Sebares

(alumna grup Teatre social)

La compra massiva de paper de WC, la falta de lliteres als hospitals, les denúncies de veïnat a veïnat per passejar el ca més temps del que tocava... són notícies que hem vist aquests dies.

 

Revelen com és la societat davant la por, les carències de l’estat de benestar... però, més important que res, serveixen per a prendre consciència, per a decidir quina direcció volem prendre d’ara endavant.

 

Hem de partir de la base que units som més forts. Però... qui ens unim? En quina manera? Hi ha cooperació global real?

 

Acaparar recursos, culpabilitzar-nos uns als altres, implementar polítiques de control de la població que menystenen la privacitat i llibertat individuals (com passa a la Xina) es confonen amb mesures de cooperació. Sembla que protegim els nostres, finalment som gregaris i ens preocupam per la nostra comunitat, però és el moment de canviar d’actitud i mirar a la cooperació global ja...

 

Els que sortirem als carrers una vegada hagi passat tot això no serem els mateixos que el primer dia de confinament. Haurem tingut temps per a reflexionar, per a canviar: Uns donarem importància a coses que donàvem per fetes, altres lluitaran, es manifestaran per a exigir canvis en els models sanitaris dels seus països, o simplement haurem gaudit d’un temps de regal amb nosaltres mateixos, ple de lectures i xerrades amb familiars.

En el món en què vivim hi ha moltes coses que escapen del nostre control... però no ens ho hem de prendre amb desesperança, sinó amb la  valentia suficient per a ser responsables de nosaltres mateixos.

Ningú pot decidir sobre les nostres accions ni com enfocam la vida, ni tan sols així, confinats. És a les nostres mans poder decidir la nostra visió davant les coses, optem per una de global i solidària!

 

Elena Sebares. Teatre Social.

CREATIVITAT

per Leo Cañabate

(alumne grup Teatre social)

 

#coronapositiva

 

El cavaller seguia caminant, lentament, per la vasta plana, fins que, a la fi, es trobà amb el seu destí...

–Quin és el seu destí? –em vaig demanar.– Què cerca exactament?

Havia passat els darrers tres dies dedicant-me quasi únicament a la meva afició: escriure contes per a nins petits. Sempre havia estat la meva gran afició, i de fet, he aconseguit publicar-ne alguns. Però, com la majoria d’aficions relacionades amb l’art, no dona suficients doblers, i és per això que mai m’hi havia pogut dedicar plenament, i l’havia haguda de compaginar amb altres oficis.

Però ara, tancat dins ca meva, sense massa més a fer, i incapaç de dedicar-me al meu altre ofici, era tot el que feia. I encara que sabia que aquesta crisi molt probablement resultaria en problemes econòmics (per a mi, i per a tothom), aprofitar per a dedicar-me al que més m’agradava era una forma de treure’n el costat bo, a la vegada que passar el temps mort.

DIBUIXOS

per Alejandra Rossiñol

(alumna grup Teatre social)

"NOCTURNE OP.9 Nº2 CHOPIN"

per Leo Cañabate

(alumne grup Teatre Social)

"DIARIS DE CONFINAMENT"

(alumne/a grup Teatre Social)

Diaris de confinament I

 

Divendres 13 de març de 2020. Al matí els he dit que portin tot el que tenen a escola. Jo tampoc hi he deixat res. Tot ha estat tant de sobte, i tan desconegut i alhora tan previsible, que no me'n sé avenir. He de fer tantes coses que crec que uns dies a casa aniran bé. Es parlar de decretar l’estat d’alarma a Espanya.

 

Dilluns 16 de març de 2020. Ens hem aixecat més tard. La mare ha de treballar i ens ha dit que hem de fer els deures que ens havien manat per a aquests dies. Hem començat a omplir les fotocòpies que ens van donar divendres. A la tarda hem fet extraescolars. Tot és nou i divertit.

 

Dijous 19 de març de 2020. No tinc Internet i vaig haver de contractar més dades mòbils per poder atendre el dia a dia. Sort que tinc les eines i he pogut treballar des de casa, És esgotador, però. A més, no només és la feina, sort que la família i els amics hi són i ajuden.

 

Dissabte 21 de març de 2020. La mare ens deixa mirar la tele, tot i que no tant com jo voldria. M'agradaria anar al parc a jugar i córrer. Hem convençut la mare per fer una marató de jocs de taula, n'hem portat una pila. Ens ho passem bé, tot i que sempre hi ha alguna picabaralla.

 

Dimarts 24 de març de 2020. Fins ara he fet les coses a la feina com he anat trobant, sempre amb seny i intentant que els alumnes aprenguin i segueixin una rutina, rebent útilment el seu feed-back i oferint la meva ajuda. En tot moment hem estat conscients de les situacions particulars. Aquesta setmana, però, ja comencen les normatives generals que perjudiquen l’ensenyament impedint que un professor pugui tenir eines més justes per avaluar.

 

Dimecres 25 de març de 2020. Ja he acabat els deures, de vegades passo l’estona fent manualitats, la mare diu que llegeixi , que no cridi, que no parli tant. Em poso nerviosa quan m’he de connectar a classe, de vegades falla la connexió o no va bé l’enllaç.

 

Divendres 27 de març de 2020. Les notícies sobre la gestió de la crisi sanitària són contradictòries. Encara tot és incert, i sembla que més greu del que es deia, Ara m'adono que no era per riure el fet que a la Xina semblessin astronautes. Es prorroga l'estat d'alarma. El confinament fa que siguis més conscient de qui estimes i t'estima.

 

Diumenge 29 de març de 2020. Ningú pot sortir, només a passejar al gos i a comprar. És xulo això d'estar a casa sense cole, amb la mare tot el temps, però ja començo a estar tipa de no poder sortir a jugar al carrer. A la tele diuen que cada dia hi ha més morts i més contagiats, i que hem de continuar a casa dues setmanes més.

 

Dimecres 1 d'abril de 2020. Comencem l'abril confinats. Sort del suport incondicional de la família i els amics (dels insulars i dels peninsulars). Això d'atendre això i allò, els uns i els altres, és difícil; aprens a tenir més paciència.

 

Dissabte 4 d'abril de 2020. No sabem quan tornarem a escola. A mi no em sap greu, ja tinc ganes d'anar a l'institut. Bé, encara em queda, però no gaire. Estic cansada de fer les feines, són avorrides i no sempre entenc el que he de fer i m'enfado. La mare només fa cas als seus alumnes i a la Núria, com que sa mare no n'entén, de tecnologia, doncs crida la mare perquè l'ajudi. N'estic farta, mai em fa cas.

 

Dimarts 7 d'abril de 2020. Un dia, només queda un dia, no puc més, sort de les vacances. Cada cop veig més clar que no podrem marxar de vacances la setmana que ve; és un dels pocs inconvenients que em toca directament en aquesta pandèmia. Sóc afortunada, molt afortunada, ja que tinc feina i  puc continuar mantenint la meva vida encara que sigui confinada.

 

Dijous 9 d'abril de 2020. Les tasques de Pasqua són voluntàries, ha dit la mare; per tant, només faré les que em vinguin de gust, que seran poques o potser cap. Sort de la meva germana, juguem i ens barallem, així no és tan avorrit.

Per sol·licitar més informació:


Contacti amb Aula Escènica

Dilluns-Divendres 9h-13h / 16h.-19h.

971.791.231
info@emteatre.cat

També pot sol·licitar més informació enviant aquest formulari:

Logo Ajuntament Publicitat  blau.jpg